Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/53

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


NIT DE NADAL


Enmantella la foscor
ciutats y viles,
les estrelles en lo cel
brilla que brilla;
apar llum del mateix sol
sa gran celistia.
¡Ay, hermosa claretat
beneyta sias!
que als pastors que á Betlhem van
tu 'ls il·luminas.
De la gloria un angelet
los fa de guia,
y envers un estable humil
pressats caminan:
no 'ls espanta la fredor,
ni 'l vent que fibla;