Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/66

en lo mercat de la vila,
que tinch á ma pobra mare
fa molts jorns enmalaltida
y no resta altre remey...
¡Valgans la Verge María!
Avans que desferme d' ella,
de bona gana 'm vendria,
la mudada de les festes,
los recorts de les cosines,
lo vano qu' en Vicentet
me va portar de la fira,
¡y fins les anelles d' or
que 'm va donar la padrina!
pero la mare... ¡aixó plá!
¡cóm que ella tant se l' estima!.
¡Si no fos que tinch temença
que á la Verge enutjaría
ab les moltes prometences
que ja li he fet eixos dies,
mireu Tona, ab tota l' ánima,
aqui, li prometería,
si no me la hagués de vendré,
de genolls oir la miça,
y durli la flor primera
de les meves clavellines!
Mes ¡ho prometo al Jesús
de la vostra Confraría,
que al Jesuset, no li he fet