Pàgina:Poesies catalanes (1888).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Tot pujant per la montanya,
la blanca caseta ovira,
hont encara, tot resant,
la Tona lo cánem fila.
Quan prop de la porta paça,
diu la vella ab un somriure:
— ¿Cóm no ha trovat comprador
cabreta tan aixerida?
—Lo que avuy m' ha succehit,
ja 'us ho diré un altre dia,
que tinch pressa d' esse á casa
y á la posta 'l sol camina.
Sols 'us puch dir que s' ha fet
un gros bateig á la vila;
que ja no m' hauré de vendre
la cabra que tant m' estima;
que m' ha fet tot un miracle
d' aquells que 'l Rector predica,
lo santíssim Jesuset,
de la vostra Confraría;
que li tindré devoció
per tots los anys de ma vida;
que cumpliré ma promesa
oint de genolls la missa,
y per fi, que si á Deu plau,
tindré gentil companyía,
per portar á sos peus, totes
les flors de mes clavellines.

Mars de 1884.