Tot pujant per la montanya,
la blanca caseta ovira,
hont encara, tot resant,
la Tona lo cánem fila.
Quan prop de la porta paça,
diu la vella ab un somriure:
— ¿Cóm no ha trovat comprador
cabreta tan aixerida?
—Lo que avuy m' ha succehit,
ja 'us ho diré un altre dia,
que tinch pressa d' esse á casa
y á la posta 'l sol camina.
Sols 'us puch dir que s' ha fet
un gros bateig á la vila;
que ja no m' hauré de vendre
la cabra que tant m' estima;
que m' ha fet tot un miracle
d' aquells que 'l Rector predica,
lo santíssim Jesuset,
de la vostra Confraría;
que li tindré devoció
per tots los anys de ma vida;
que cumpliré ma promesa
oint de genolls la missa,
y per fi, que si á Deu plau,
tindré gentil companyía,
per portar á sos peus, totes
les flors de mes clavellines.
Mars de 1884.
