Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/243

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.

sebre quin és
el qu'ha de treure.
—Sempre deu jeure
ab tant de pês.
—Coranta arroves.
¿Que ho has entês?
—¡Huey, xeremiero,
donaume'n tres!
Hooooo... hiiiii...
Tiruririrena, tiruriii...
—¿Tres papeletes?
Vatles-t'aquí.

—¡Quina ventura
si jo'l tregués!
—No sies pura,
santa criatura.
Venga els doblés.
La rifa grossa,
si jo pogués,
te donaría;
y encara més.
Hooooo... hiiiii...
Tiruririrena, tiruriii...
—El que ha de treure,
jo el tench aquí.