Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
d'Aragó hereter ne tinga.
Lo rey que eixes veus escolta
—Bé fan—respon al sentirles.
—Será lo que plácia á Deu.—
Mes lo amor carnal no oblida.
Sonau, sonau les campanes;
tocau, tocau á maytines;
que dins lo cor del espòs
les vostres veus no hi arriban.
II
D'Abril lo derrer diumenge,
del any mil doscents y quatre;
á l'entorn de Montpesller,
n'es la nit ben estelada.
Lo vent, de les oliveres
fa xiular les altes branques,
y en son trist minvant la lluna
eixint va de les montanyes.
De temps en temps escomohuen
l'ayre negre, campanades
que les olibes retjiran,
y donan veus als oratjes.
La porta de Magalona
eixa nit no está tancada,
