Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
plenes de marlets s'arramban;
y un cònsol á n'en Guillem,
ab veu baixa axis parlava.
—¿A quina hora, el Rey en Pere,
l'aymia doncella aguarda?
—A mitja nit, li contesta,
jo li tinch promès portarlahi.—
—Fassa Deu que no conega
la Comptessa.—Que Ell ho fassa.—
—Anit eixirá tal volta
l'estel de nostra esperansa.
—Avisat per mí ja resta
qu'ha d'estar fosca la cambra;
y á dins ella la doncella
no hi parlará cap paraula.—
Callats segueixen la vía,
en tant que el cònsol esmava:
¡Lo mal Compte de Tolosa!
Montpesller te l'ha jugada.
III
Ja arriban á Miraval,
lo castell de torres velles.
Ja'n passan l'ample fossat
per lo pont de les cadenes.
