Pàgina:Poesies en mallorquí popular - Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau.pdf/379

hi trobará son carner.
—A vos devem homenatje,
(diu n'Ali.) Si en Benabet
de fer la guayta en Pollensa
vos n'ha donat sagrament,
jo vos ne don qu'á la costa
que vers lo Mestre s'estén,
no hi atracarán galeres
no hi pujarán batallers.
Dins mes terres cinch mil homens
puch fer levar en temps breu.
—Digasmê: ¿Que't cal que máni?
¿Quines armes has mester?
—Tots han cavalls y setjetes,
masses, destrals y costells,
y als més prous no'ls manca espasa,
cuyrassa, malla y capell.
—Parteix donchs, (lo Xech contesta),
tos serveys atenyeré;
mes has la vida perduda
si no atenys ton sagrament.—
A tal punt entra en la cambra
un alarb forçut y lleitx
y á lo Xech diu, inclinantse:
—Lo que heu manat está fet.
Dins la torre els quatre restan.
—¿Vius ó morts? (pregunta el Xech.)