Aquesta pàgina ha estat revisada.
Y el malehít no se cansa
De correr ni de saltar,
Y á quiscun dels salts que dona
Me veig los estels devall.
¡Ay' Señor! quant jo'l me mir
Ab los ulls espiretjants,
Fent escuma per la boca,
Y corrent tot desbocat,
Ab quin gust jo besaria
La terra que trapitjás,
Caminant per mos peus propis,
Encara que fos descalç!
Jo no vull, no, les riqueses
Que veure son vol me fá,
Ni cadenes de ventures
Que’m roden per totes parts.
No vull fama, no vull gloria,
Ni'ls fums de les vanitats;
Jo del pler no'n fás mon ídol,
Ni’ls impossibles encalç.
Sols vull esser com los altres
Que la vida van passant
Junt à la llar de sa casa,
Sense res mes desitjar...!
