Pàgina:Primer llibret de faulas (1888).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Quant la matèria ò la ànima amortallan
 malvau instints, innobles sentiments;
 quant la fè falta, y la supèrbia sobra,
 tot treball es inútil ¡ja ho veyeu!

 Mes si l' amor y caritat nos guían;
 si 's nodreix nostre cor d' afectes bons,
 cada petjada qu' en la vida 's dona
 llega al prohisme un benefici nou.


LO MIRALL Y 'L SABI

 — Jo era ahí' un pobre cristall —
 - diu la lluna; — y lo treball
 y la ombra ubaga del plom
 m' han tomat en pur mirall,
 hont hi fixa 'ls ulls tothom.

 — La forsa del puliment
 m' han fet espill de la gent,—
 lo sabi modest li diu;
 — las vetllas y 'l sofriment
 son mas ombras d' argent viu.—