Pàgina:Primer llibret de faulas (1888).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
12
felip jacinto sala

Quant la materia ò la anima amortallan
malvats instints, innobles sentiments;
quant la fè falta, y la superbia sobra,
tot treball es inútil ¡ja ho veyeu!

Mes si l' amor y caritat nos guían;
si 's nodreix nostre cor d' afectes bons,
cada petjada qu' en la vida 's dona
llega al prohisme un benefici nou.


LO MIRALL Y 'L SABI


—Jo era ahi' un pobre cristall—
diu la lluna;—y lo treball
y la ombra ubaga del plom
m' han tornat en pur mirall,
hont hi fixa 'ls ulls tothom.

—La forsa del puliment
m' han fet espill de la gent,—
lo sabi modest li diu;
—las vetllas y 'l sofriment
son mas ombras d' argent-viu.—