Pàgina:Primer llibret de faulas (1888).djvu/22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
16
felip jacinto sala

l'ull vigilant de la Justicia humana
 burlo; ningú m' ha vist.

 ¿Podría Deu guaytarme
desde la volta d' aquest cel blavís?
¡Neci temor! Damunt de nostras testas
 no hi há res de diví.—

 Assò 'l delinqüent deya
per dar forsa y conhort al esperit.
¡Vana ilusió! Maymés, desd' aquella hora
 pogué restar tranquil.

 De nit, en la foscuria,
si un instant dorm, desperta espavordit;
la veu de la conciencia á cau d' orella
 li crida:—Jo t' he vist!—


La conciencia del home es llum interna,
veu infalible de suprem instint;
Deu la posá com testimoni y jutge,
 arran, arran del crim.