Pàgina:Primer llibret de faulas (1888).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
27
llibret de faula

llíura ma vista de tan negre núvol;
 dòlte de sa presó...—
Inútils clams. L' Amor desd' aquell dia
 corre ceguet pe'l món,
y no ha pogut may més, en sa carrera,
 juntarse ab la Rahó.


LA ALOSA Y LO ROSSINYOL


—Rossinyol,—deya la Alosa
 ab queixa greu;—
quan veus que mentres refilo
 m' enlayro al cel,
¿còm es que, injust, no aplaudeixes
 lo mèrit meu?
—Es que de tant que l' enfilas
 jo no t' entench.—

De poetas com la Alosa
 bé 'n coneixeu,
de tant que l' estil remuntan
 ningú 'ls enten.