Pàgina:Primer llibret de faulas (1888).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Los qui felissos viviu
 no insultèu may la desgracia,
 que de la diua 'l pur cel
 també poc ennuvolarse.


LO XALAN, LO POLLI Y LO BOU



 — Ja us lo podeu mirar,— deya un gitano
 que, com tots, feya ofici de Xalan:—
 ¡quín bell pollí! No n' hi ha, en tota la fira,
 altre de més galan.
 Toquèuli 'l pel; ¿vritat qu' es una seda?
 Bons cascos, ben plantat, ni un gra en la pell;
 per lo treball no hi há lleó que 'l guanyi,
 y es manso com l' anyell.—
 Tot orgullós y satisfet lo Burro,
 al sentir que 'l retratan tan á gust,
 adressant las orellas, diu molt sèrio:
 — Avuy mon amo es just.
 —¡Ah, tonto!— digué'l Bou, qu' allí 's trobava:—
 humil y lleig, malfiat del Xalan;
 ell t' ha dut ai firal perque 't vol vendre;
 per xò t' alaba tant.—