Aquesta pàgina ha estat validada.
31
llibret de faula
Los qui felissos viviu
no insultèu may la desgracia,
que de la ditxa 'l pur cel
també pot ennuvolarse.
LO XALAN, LO POLLI Y LO BOU
—Ja us lo podeu mirar,—deya un gitano
que, com tots, feya ofici de Xalan:—
¡quín bell pollí! No n' hi há, en tota la fira,
altre de més galan.
Toquèuli 'l pel; ¿vritat qu' es una seda?
Bons cascos, ben plantat, ni un gra en la pell;
per lo treball no hi há lleó que 'l guanyi,
y es manso com l' anyell.—
Tot orgullós y satisfet lo Burro,
al sentir que 'l retratan tan á gust,
adressant las orellas, diu molt sèrio:
—Avuy mon amo es just.
—¡Ah, tonto!—digué'l Bou, qu' allí 's trobava:—
humil y lleig, malfíat del Xalan;
ell t' ha dut al firal perque 't vol vendre;
per xò t' alaba tant.—
