Pàgina:Primer llibret de faulas (1888).djvu/39

33

llibret de faula

Tot son afany es dar almoyna al pobre,
conhort al trist, y bálsam al malalt.
En fosca nit, ben apleret y sola,
eixía, ab greu recel, de son palau,
per devallar als fondos calabossos,
hont gemían captius los cristians.
Anava á consolarlos, com solía,
y 'ls duya pa pera minvar sa fam;
mes sopte la deté una má de ferro,
y ab rencorosa veu que dava esglay,
lo monarca exclamá:—Filla imprudenta,
¿per què servau la falda? ¿què hi portau?—
—Rosas, senyor,—li respongué la infanta,
inspirada pe'l cel; y al propi instant,
al abocar la falda misteriosa,
¡quína florida! N' hi vessá un aixám.


Sempre 'ls benefactors com na Casilda
obtindrán metamòrfosis semblant:
los fets heròichs que l' ánima practica
abrusada en ardenta caritat,
ne son tasca agradosa á totas horas
que 'ns fan sentir aromas celestials;