Pàgina:Primer llibret de faulas (1888).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 faros modestos que ab llum serena
 guiau al home camí del cel;
 ¡còm aconortan vostres raigs dolsos!
 ¡còm á la Llantia vos assembleu!


L' AVESTRUS Y L' ALIGA

 L'Avestrús, trist animal,
 curt d' enginy, y nú de galas,
 pregá á l' Áliga caudal
 li dés sas lleugeras alas
 per poder volar ben alt.

 L' Áliga atengué son prech;
 y ell, en son febrós anhel,
 Ícaro de soca-arrel,
 fins cregué tocá' ab lo bech
 lo gloriós llindar del cel.

 ¡Ilusions prompte frustradas!
 A las primeras voladas
 l' Avestrús caygué aplanat...
 ¡Ab plomas enmanllevadas
 no s' hi vá a la eternitat!