IV
Sa dicció és sempre sublim, sense arribar mai a l'altisonancia, encara que és dificil que algun colp no sembli un xic inflada. I això és fill de l'atreviment de les metaphores, d'enamorar-se massa sovint de l'onomatopeia, i, més que tot, d'una concisió que, de tant gelós que sen mostra, arriba alguna vegada al encarcarament. En sos giros mai s'hi veuen los raigs de la serena inspiració sophoclea, ni tampoc la claretat d'Euripides; encara que aquest prou li emmatllevaria de gust el nervi vigorós ab que Æschyl pinta i descriu, sembrant l'hypotiposis ab una traça de mestre consumat.
Després d'esser el princep dels tragics grecs trenta anys arreu, se vegé Æschyl condemnat per la Providencia a presenciar i aplaudir els triomfs d'un rival jove, que fou Sophocles. En los certamens l'autor jove del Œdipus vencé al vell mestre varies vegades, i ab la corcor del amor propri ofès (tots els temps i els homes són iguals!), volent venjar-se de lo que ell ne deia l'injusticia dels fills d'Athenes, se desterrà voluntariament a Sicilia, on visqué en la cort d'Hieron, rei de Syracusa, el Mecenes d'Epicharmo, Simonides i Pindar. Allí acabà sos dies, mort, segons se conta (i feina tindrà qui vulga esbrinar-ho), per una tortuga que una aliga féu caure sobre son cap. Larcher, en sa Cronologia d'Herodot, ens diu que morí l'any 436 abans de J.C., de seixanta nou anys
