Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/60

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


<poem>Jamai capgiraran els plans dels homes

de Jove ls manaments. Al contemplar-te en ta dissort, oh Prometheu, remembro això i molt més. A mon orella arriben les notes del teu cant de noviances, mig perdudes avui, que jo t cantava voreta l riu i de ton llit de noces, quan, en temps de mon pare, esposa teva, a Hessiona vares fer ple d'alegria.

 (Surt Io, filla d'Inacho.)