així m lligares i ab esglai que gela
a una pobra séns esma martyritzes?
Tira-m al foc, colga-m en terra, o dóna-m
als monstres de la mar, però no oblidis
oh rei, aquestos vots, perquè ja massa
les dissorts han entrat dintre mon ànima
i no sé com sortir de tantes penes.
No sentíreu la veu d'aquella verge
que porta l corn de l'abundor?
La sento.
Com no escoltar de Inacho a la filla?
La que de Jove l pit d'amor inflama
i ara errant pel món, Juno gelosa
la fa patir per força.
Tu m coneixes?
Conta-m qui ets, que a mi tant trista pobra
nomenes per mon nom, i la ferida
que tot un déu m'ha fet, tant bé assenyales,
i m fa cremar-me viva, com si a l'hora
aquí m'estessin tormentant les Furies.
Atuida i retuda, de les conques
vinguí llunyanes, per les males ires
de Juno desterrada; quants hi hauria
que sostenir poguessin ço que ara
jo tinc de resistir? Però, tu, conta
què m resta de patir, quin art o bàlsem
hi ha per mos dolors, que bé ho coneixes;
parla a una verge errant, que ara t'escolta.
