Això és el testimoni de que surten
mes paraules del cor, i que coneixo
molt més de lo que sembla tes desditxes.
Ara diré l demés: per tots dos parlo,
i tornem an allí d'on m'allunyava.
Hi ha una ciutat remota, al cor d'Egypte,
que Canops s'anomena: és a les portes
del mateix Nil, sobre un turó d'arena.
Allí t tornarà l seny el mateix Jove
estrenyent-te la mà, i tot just tocant-te[1],
i del connubi d'aquest déu, un dia
daras a llum a Epapho, que ab gloria
tantes terres tindrà com les que rega
lo Nil fecond ab sa corrent undosa.
Després de cinc generacions, cinquanta
filles tindrà que tornaran a Argos,
no de bon grat, sols per fugir les noces
de llurs cosins carnals, que ab hardidesa,
a faisó d'esparvers que un vol encalcen
de colometes blanques, voldran fer-la
eixa nefanda boda; més llurs cossos
els déus malehiran: terra Pelasga
a tots els colgarà, vençuts un dia
per les dònes mateixes que volgueren.
Quan dormen ells de nit, ab una espasa
de doble tall, a cada espòs l'esposa
banyarà en rius de sang. Aquesta Venus
hi haurà pels enemics de mon llinatge!
Però l'amor ha d'amansir-ne una
pera que salvi al seu espòs; depressa
- ↑ L' επαφων original enclou tota la malicia i tot lo desenllaç d'eixa tragedia, i dóna l nom a Epapho, fill d'Io i Jupiter.
