Aquesta pàgina ha estat revisada.
dos reis del cel, i ara al tercer que mana
el veurem, ben depressa i ple d'afronta,
caure també. Tu pots pensar que temo
ni que m fan por els déus novells? Tornar-ten,
per el mateix camí per on vingueres,
desde ara pots. De tot el que m preguntis
no n sabras res.
Parlant així com parles
lograres arribar a aquestes penes!
Ni mes dissorts jo puc mudar, ni és fàcil
mudis tu l teu ofici; més m'estimo
viure clavat a aquesta pedra dura
que no ser missatger servil de Jove.
Així ab orgull s'ha de parlâ als que n tenen.
Sembla que encara t rius de tes desditxes!
Jo men ric? Tant-de-bo que riure vegi
a mos vils enemics, i a tu t'hi compto!
Tu creus que de tes penes jo n tinc culpa?
T'ho diré nèt i clâ: als déus avorreixo
