Pàgina:Prometheu Encadenat (1898).djvu/89

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
87
PROMETHEU ENCADENAT


PROMETHEU

Ja la terra no s mou per cap paraula,
ja brama l tro que ronca com un monstre,
i l'espai omplen remolins polçosos.
Els vents lluiten entre ells i es desafien
bufant contraris, i la mar i terra
agitant-se se topen. Pera veure
si jo m'esglaiaré, Jove m'ho envia.
Oh déu sagrat que per ma mare vetlles,
oh aire, que ets de tots, oh llum sagrada,
que ets també de tothom, ara mireu-me
quant i quant jo pateixo sense culpa!



ΤΕΛΟΣ


FI