chispa electrica, que pasa ab un resplandor viu y penetran de un nuvol mol carregat de electrecitad a un altre que non te tanta, caient mol frecuenment y ab molta velocitat sobre la terra.
Lo tró es promogut per la esplotació ó suroll del chispaso electric; y se aumenta lo ruìdo per la prolongacio del eco. Per conexer cuan lluñ es de la terra lo nuvol que despedeix los llams, se contan tantas vegadas sis sentas canas com segons pasan entre lo temps que se veu lo llam y se sent lo trò.
Lo foch de santem es una rafaga de llum blava, produida per la electrisitad que apareix al sim del pals de los barcos ò panells dels campanas.
Los fochs fatuos son uns fochs fatuos ò que no creman, produits per las exalacions inflamables que provenen de la putrefaccio dels cosus; per aixo son molt comuns en los fosos, cañets y famés, particularment en lo estiu que es lo temps de las ecsalacions.
LOS METEHOROS AEREOS O VENTOSOS son los que se produeixen entre las parts que forman la atmosfera. Sas causas principals son; la dilatació ó condensacio del aire per lo fret ó per la caló: lo moviment de la terra de ponent à llevant: i lo crexent ò meguant que te la lluna—La clasificacio dels vents se fa segons la velocitad ab que corran, se diu vent bonancible al que camina unas cent canas per minut; mitxa al que camina cent cìnquanta: fort, al que pasa de doscentas vint y cinc; fugos tal que corra de trescentas à trescentas cincuanta: burrascos al que arriba à cinc sentas, y huracan al quen pasa, puix cuan aqueix arriba à una velocitat de caminar mil canas per minut, no y ha arbres ni edificis que lo resisteixin.
Los vents se divideixen en cuatre principals, cuatre cardinals vuit michas partidas y setse cuartas.
Los principals son Norte, (Tramontana) Este, (Llevan) Sur, (Mitxdia) y Oeste, (Ponent).
Los cardinals son: Nordeste, Sueste, Sudoeste y Norueste. Lo primer de eixos se diu tambe Gregal per que bufa de mes entlla de las montañas del continent de Grecia; lo segon se diu Chaloct perque ve de la part de Siria, lo tercer Llaveix perque corra de la Libia y lo cuart Mistral (ò Señor) per ser lo mes violent del Mediterraneo.
Perque las gallinas ponguian ous en temps fret, se posan uns cuants grans de alls picats en la aigua ab que se fa coura ó se escalda al manjá de las gallinas; ò be se tira en ell, be que no ab
