—
Lo 30 de mars de 1812 anujats los francesos que guarnian á Manresa per los somatens, ó mes bé moguts del pillatje, quels disculpaba la ausencia de sos veins, pegaren foc á dita ciutat. Lo mariscal Macdonald, que estaba acampat en las alturas de Cullà, à mitja hora curta de dita Manresa, presencià son desastre y permeté que se cremés aquella rica y antes afortunada població sens posari remey. De 7 à 8 centas casas quedaren totalment convertidas en cendra, inclusa la casa dels Horfans, varias iglesias, dos fabricas de filats de cotò y varios obradors de parchés velés y altres oficis. Los francesos plens de furor ò ira, ni tan sols respectaren los malalts, puig fins del llits los arrancaren y los conduiren al campament, salvantse alguns de eixos per los precs del metje D. Joseph Soler, al jeneral Salme, comandant de una de las brigadas de Harispe, recordantli lo conveni celebrat entre los generals Saint-Cir, francés, y lo espanyol Reding, per lo cual los malalts y ferits dels dos exèrcits debian ser mutuament respectats.
