PRELUDI
A TELÓ TIRAT
A vosaltres, petits, mainada bulliciosa,
esperança dels grans, alegría dels vells;
a vosaltres, menuts, poncelles mitj descloses,
de cors adalerats y llavis rïallers;
A vosaltres, infants, per qui les coses graves
qu'ens fan arrugà el front no us el arrugan gens,
per qui'l mon, al voltar, no sembla donar voltes,
com el temps, al fugir, no sembla moure un peu;
A vosaltres, avuy qu'aplegats aquí us miro,
—vermell de fret el nas, les mans balbes de fret,—
vos desitjo salut y bon Nadal.—Oiume:
a vosaltres vos parlo ab la veu del temps vell.
¡Nadal!... ¿Y quàn millor qu'avuy qu'és vostra festa
—festa eterna, sublim, infantil com cap més—
per dirvos: «Benvinguts sigueu a casa nostra!
De teatre y actors vos fem senyors y reys.»
