ser de foch. Cambiem un saludo federal per que som molt amichs; es lo meu apoderat; y entre ell y la despesera m'ajudan a passar la trista vida: l'un sostenint mos deutes, y l'altre aqueix còs miserable que, quan més lleuger, més veig que costa de portar.
Però qui du'l fardo més carregós es la despesera per que aqueix habilitado no li dexa arribar may cap mesada sencera... ni escarbotada.
Y la pobra dòna s'exclama dientme que'ls mesos passan que volan, y jo trobo que van més pausats qu'una galera. Y'm compta que li cau lo lloguer de casa (¡la casa hauría de caure y no'l lloguer!) y no sé què se'm lamenta del pà, de la bugadera, etzètera, que m'arriba a enternir tant, que si en aquells moments tingués fondos li pagaría per avansat.
Després mon sentimentalisme passa (¡tot passa en aquest món!) y sols me recordo que li haig de pagar fins al cap del mes, qu'es quan per forsa l'hi tinch de quedar a deure.
Pàgina:Quadros populars (1906).djvu/176
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
