EMILI VILANOVA — ^Qne tenim de fer los ninots? — interromp lo senyor Salvador; — iPepa, Pepa! — Surt la Pepa, qu'es la minyona, tota esporuguida, portant una escom- bra a la mà y preguntant qu'es lo que passa. — Cúyta, — li diu son amo; — vés a buscar en Felip. ^Ahont vas ara ab l'escombra? — jAy, té rahó! ja no sé hont tinch lo cap; ^què m'ha dit que li digués al sereno? — Que vinga. — <iQue'l faré pujar a dalt, ò vol que'l fassi esperar aquí a la botiga? — jArri al dimoni, poca solta! ^no*t dich que vinga aquí?... Veyàm ara si posaré ordre, y a la que no té modos si n'hi ensenyaré. Al últim axò fora pitjor que la font de Cana- letes. <íQuína es la que's diu Xata? — Ja veurà, — respon aquesta tota moxa; — una servidora; però ja li he dit qu'era un motiu. — Teniu rahó; si pel cas més aviat ho es aquexa dóna. — Ay, gràcies a Deu, senyor ar- calde; vèt aquí lo que jo li dich. Y ella per sofocarme, sempre'm ve ab
