Pàgina:Quadros populars (1906).djvu/62

taparli la boca del mellor modo que poden.
 Un toro y sis cavalls, y aplaudeix tothom; ab un altre,'l primer espasa arrisca dues voltes la vida, y el públich s'entusiasma y pica de mans y parla més andalús que may. Un toro salta la barrera fent córrer, esverats y precipitantse'ls uns sobre els altres, als que s'estan pel passadís, y'l públich riu molt. Un pobre sereno que saltant ha caygut, es patejat per la fera, cullit ab les banyes y llensat al ayre. No riuen ni ploran llavors los espectadors. «¡Quín poch cuydado, que distrets!» solen exclamar alguns. Ve un altre toro, y la gent s'enfurisma si no pren piques, si no fereix forsa cavalls, y demana foch ò gossos, y ho contempla serè, tranquil, un poch contrariat per la cobardía del animal que li lleva algunes commocions; les espurnes de les banderilles de foch penetran en les llagues sanguinoses de la fera, y'ls cavalls revolcantse espeternegan ab les angunies de la mort y... prou, que fa pena considerar qu'axò's prengui per diversió.