Pàgina:Raonament d'uns llauradors de Vinalesa.djvu/7

Al:	Home per amor de Deu que estic ya del costellat no empegues mes bastonades que perdò bull demanar els dos peus li besare Ay? que ya ma hubert lo Cap! Home aplaque eixe furor no macabes de matar que estic enpecat mortal y al infern anire aparar

Jac:	Per Deu hara pagaras lo que tu mas fet rabiar, y que el diable tenporte à mi que sempot donar?

Al:	Perdo perdo te demane ay! ay! que vaix acabant

Jac:	pues yo ara escomense deixam un poc descansar no volies tu el meu cos apuñalades pasar pues ara lo meu basto tot dyxo horremediara

A este temps veníen uns homens per lo mur y vent que tot estava fet un ecce homo li digueren al llaurador que Supíadas y Jacinto sel deixa en aquells homens y senana abuscar el seu compañy

Lu:	Que tas fet amich Jacinto que tant de temps hau tardat? que hau entrat en la taberna?

Jac:	Not pareix que emcombenia ami la sehua amistat lo bastò que sen ha endut nos a fet quedar enpau, pues te les Costelles buides y tot lo Cap foradat.

Ll:	Jacinto: Jo alli he fet falta perquen haguera apiadat.

Jac:	Lo que estic arrepentit que per son peu Sena hanat

Lu:	hara si que pot dir ell que es minístre de Dn. Blas

J:	Lluch tu bols que ara pase tot lo demes havant? perque hara estic content de lo be que le Calfat

Lluch:

Pues home despacha presto que la nit esva acortant la nostra Casa esta llunt despues aplegaren tant