Let e formatge fresch e solat deven squivar en aquest tems infecte, car no sols ho mostra la experiencia, mas encara o comdempna tota la scola nostra; encara que alguns han volgut dir que alguns formatges se porien exceptuar, com de Mallorca e de altres parts bones. Pero un famos doctor nostre diu, que si algu feris la pestilencia lo dia que mengas formatge, no sols tindria per dificil la cura mas per impossible. E ab tal perill no conselle a nengu ho experimente.
Dels peixos perque la sglesia catolica molts dies nos aparta del us de la carn, axicom la quaresma, los quatre temps e altres dejunis manats, sera menester mes stendre la ploma perque son coses que interesen los beneficis de la anima; los quals en tots temps se deuen mes mirar que los dels cors. Que no sols los doctors catholics nos amonesten a catholics e devotament viure mas los doctors arabichs no consellen que fasam pau ab nostre Senyor Deu, qui sols cura totes malalties. E exi lo Azicholo de Florensa no ha volgut oblidar la oracio del glorios sanct Sebastia, qui moltes provincies e terres se lig haver defensat de aquest divinal flagel ab lo continuar aquesta sancta oracio.
Omnipotens sempiterne Deus, qui precibus et merytis martiris tui sancti Sabastiani quondam generalem pestem hominum mortiferam revocasti: tribue quæsumus ut in simili peste te fideliter invocantes, in tua misericordia confidunt: ejus precibus et meritis ab ipsa et ab omni tribulatione liberentur. Per dominum nostrum Jesum Christum filium tuum, qui tecum vivit et regnat in unitate Spiritus Sancti Deus. Amen.
E calle moltes devocions particulars perque scrich a catholics, los quals per son costum e forma de benviure les tenen per recordades. E tornant a nostre preposit sia elet peix de mar si sen trobara chic ab scata com nosaltres tenim tot peix de bolig fugint, tonyina fresca, anguiles e peix destanys e riberes grosses e fangoses, com tinguen proprietat de facilment corrompres. Encara que lo ventrell graciosament los accepte, los grossos per la viscositat de la natura son molt dampnosos. E sobre tot sien peixos novells, los quals los peixcadors per sa gran consuetut coneixen. Com se fa en les provincies ben regides, com Venecia, que en cascu dels quatre temps de lany los peixcadors tenen peix propri per a la natura de aquell temps, tenint ansia que sien preparats ab sal e aygua, e sobre tot un poch mesos en sal perque aquella superflua viscositat sen scorrega. E de aygues dolces, clares, correnta per lochs pedrosos o arenosos. E les riberes encars que sien bones nos peixquen prop les ciutats, per les inmundicies quey decorren. E lo aparell si fer se pora sia en brases. E sius sera agradable aquesta polvora canyela, gingebre, clavells e safrà en lo ivern, en lo stiu vinagre, ans es ma intenciò lo vinagre sia comu al peix axi en lo ivern com en lo stiu per la proprietat que te de remoure la viscositat del peix: tots los peixos salats son contraris, e per la agudea sua preparen los humors a corrupcio e calor estrany, si per gracia de apetit nos consenten. E sobre tot nos menge pell o cuyro de negun peix. E la part mes sana segons alguns es la quoha, perque es la part mes exercitada.
Venint a les fruytes encars que medicinalment per auctoritat del Rassis, qui recita lo pare de Balie per no ha-
