Pàgina:Relació sobre la Vall de Andorra (1838).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


cumplimen de las ordres; se usarpa tanta autoritat; que atropellà los habitans pacifics de la vall, obligan son despotisme a commouer la juventut contra ell. Si los Andorrans se acontentaren de las amenassas, no faltaren homens de valor, tres o cuatre Carlins mes amun de Canillo lo prengueren, y portaren pres al Ros de Eroles. Mes despres fou rescatat ab diners.
 A 30 de Octubre de 1835 travessà la vall una partida de tropa Cristina, que anà acompanyar lo Gobernador de la Seu a Fransa, y tornà a passar sens inquietar a ningu. Als ultims del matex any una partida de Cerdans, y Cristins de la Seu de Sn. Julià sen portaren lo Garrofa de la Seu. Als derres de Juny de 1836 lo cuatre Ulls ab tropa entra per Aransa registrà las Escaldas, lo Fene y en Sn. Julià pretenia portarsen los monjos que tenia la Sr Rector hospedats en sa casa, mes no se li permete. En una paraula moltas altres vegadas han entrat y comés assessinats, y atropellamens contra naturals y forasters de manera que se havian format en las montanyas cuadrillas, que propriamen eran lladres. Pero lo zel infatigable de Dn. Joseph Picart primer Syndic, assistit de son collega, y de tot lo consell de la Vall ha lograt que en aquexos tems de tanta tribulacio la neutralitat, y privilegis de