Pàgina:Relació sobre la Vall de Andorra (1838).djvu/8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


guera als 20 minuts de latitut, y dotse de longitut, del cual lloc comensa a abaxarse la montanya, y pren direccio al migdia fins al pla de las forcas nort, y un cuart de la Seu. Del primer pun cap de la vall de Ausat, y Boet se despren altre montanya igual al Pirineu divisoria del partit de Urgell, y Pallàs ab direccio àmigdia cuart à ponen, de la que als 19 minuts de latitut ix altre ram dit lo Cogoll cap à orien, y ve afinirse devàn lo pla de las forcas pero de aqui se despren una serra en que hi son los forts de Urgell fins â tres cuarts migdia y ponen de la Seu enque lo riu Valerio, o Valira entra en lo riu Segre.
 Lo que se troba dìntre de aquexa linea son los aigua vertens del Valira, mes tots ells no son pas de la jurisdiccio de Andorra. Desde lo pla de las Forcas fins a la farga de Molas y encara un cuart mes amùn hi ha dos horas de un canal estret del Valira, que reb de ponen las riveras de la vall de St.-Juan Fumat, y la de Argolell, que son de Espanya. Lo riu Runér que del cap de la Peguera ve del orien al cap de dos horas a morir al Valira es la ralla de Andorra, y per la part del ponén la carena que dividex la vall de Fontaneda de la de Argolell. En lo interior envers los 18 minuts de longitut del Pirineu a