Ab lo cant del mariner
s' ha adormideta.
Con foren ja mar endins,
prou que-s desperta.
«Mariner, bon mariner,
tornau-me en terra,
car los ayres de la mar
me donen pena.
—Còm vos hi tornaré jo,
gentil donzella?
Sou cent lleugues dins la mar,
lluny de la terra.
Si-us voleu casar ab mi,
vos serèu meua.
—De tres germanes que som,
so la més bella.
L' un' és casada ab un duch,
l' altra marquesa
e jo, pobreta de mi!
marinereta:
l' una bé dorm en llit d' or,
l' altra de seda
e jo, tristeta de mi!
dins lleu barqueta.
—No sou marinera, no,
que serèu reyna,
car jo som lo fill del rey
de la Inglaterra.
Set anys hà que vaig pel món,
per vos, donzella.»
LOS TRES TAMBORS
Si n' eren tres tambors,
qui venen de la guerra:
