Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/61

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


«Diana, Deu te perdó!
Deu t'haja ben perdonada!
Set anys d'enamorament
per veure-t desfigurada!
Dianeta, no-m diries
aytal mort qui l'ha causada?
—Qui l'ha causad' és la Reyna,
qui l'ha fet' és lo meu pare.
—La qui l'ha feta escapçar,
bé mereix ser escapçada
lo qui l'ha morta sens culpa
ben merescut té que l' maten.
—Ay, trista! còm ho faré
si-m dexau desemparada?
—No-t do pena, Dianeta,
car seràs ben colocada:
seràs Reyna benvolguda,
prest ab mi staràs casada.»

Al cap-d'any, feren les bodes,
e duraren set setmanes.



LA CANÇÓ DELS PRESONERS

A la ratlla de França,
si n'hi hà una presó,
          la vida mía!
si n'hi hà una presó,
          la vida amor!
De presos may n'hi manquen,
prou n'hi porta l' Baró.
Cent e cinquanta presos
canten una cançó.
L' ha treta y l' ha dictada
lo més jove de tots.