Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


girat cap endarrera
goyta la seua amor,
          lironfalireta!
goyta la seua amor,
          lironfaliró!



LO DESPIT D' UNA METZINERA

Passejava pel jardí,
gelosa, la Gudriana:
si collia qualque flor,
la collia y l'esfullava.
«Serà cert lo que m'han dit?
Si fos cert, l' emmetzinava:
més me plau de veure-l mort,
que veure-l casat ab altra.»
Mentre té l' mal pensament,
don Jordi colcant passava.
«Deu vos guart, lo cavaller.
—Deu vos guart, la Gudriana.
—Si m'han dit la veritat,
abans de hir vos casaren.
—No-us ha dit la veritat
qui-us ha duyta l'embaxada.
Les bodes seràn dijous,
tingau-s hi per convidada.
—Descolcau, y en lo pedriç,
a l'ombreta d'aquests arbres,
un bocí bé-y menjarèm
e n'hi beurèm una taca.
—Gudriana no pot ser,
que tinch llarga la jornada.
—La beurèu alt del cavall,
tal nova ha de refrescar-se.»
Gudriana l' va servir