Pàgina:Romancer popular català (1900).djvu/68

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 —Açò 's tot lo bé ma filla,
açò 's lo bé que-m voleu?
—Açò 's lo bé que-us vull, mare,
més del que no-n merexeu.
 Vos dexaré prou e massa,
que-us dexaré l' marit meu!
Are no-us faré més nosa
l' hora que l' abraçarèu.
 Per ell m' heu donat metzines,
perque morta a mi voleu...»

 Son pare s' ho escoltava
ab un ministre de Deu.
«Ay, filla, la meua filla,
qu' és açò que estau dihent?
 — Ay, pare, con seré morta,
en cartes ja-u trobarèu.»

 Al dir aquestes paraules,
se-n hi entra l' marit seu
y, acostant-se al llit, ell deya:
«Perdonau-me, ma muller!»
 Ay, les portes veig tancades,
les portes del meu castell,
per un pom de violetes
tot voltat de pensaments.


LA GENTIL PORQUEROLA

 «Per què no-us casau, don Jaume?
Per què no cercau muller?
 Tom, tom, filoseta.
Prou vos ne sabria una,
filla d' un gran cavaller.
 Flor de taronger.