Aquesta pàgina ha estat revisada.
sens veure cel ni terra....
Passats aquells set anys,
ja n' obren una rexa:
darrera dels barrons
la dama s' fa en finestra.
— Con hi podré tornar
ay! a la meua terra!..»
Un passejant la veu
qui stà enamorat d' ella.
«Dexau-me, carceller,
parlâ a la presonera.
— Tornau demà matí
qu' exirà a la carrera...»
Al endemà matí,
la-n trauen ab bandera;
davant hi va la Creu
lo butxí va darrera,
dos frares al costat
cantant lo Miserere:
sa mare la segueix
fet' una Magdalena.
Con va passar davant,
davant la casa seua,
ja n' arrenca uniran crit:
«¡Valga-m Deu, mare meua!
Si m' haguesseu casat
al cap de la quinzena,
no hauria caygut
en aquesta baxesa!»
¡La virondom
n' era donzella,
la virondom
y are no-u som!
