Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/108

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i no, «orgull, no»; mestressa xica, sigues
o no agraïda, i amb orgull o sense;
però tingues ben llestes les juntures
per anar a l'església de Sant Pere
dijous vinent amb Paris, o he de dur-t'hi
per força a còpia d'arços. Vés-te'n, vés-te'n,
cloròdica, carcassa! lluny, bagatge! cara groga!

Senyora Capulet

    Ep!, ep!, que us torneu boig?

Julieta

   De genolls, mon bon pare, vos ho prego:
amb paciència oïu-me una paraula.

Capulet

   Penja't, drapot novell! rebel coquina!
Et dic que siguis el dijous a església,
o ja mai més no em miris a la cara.
No parlis, no repliquis, no em responguis:
que els dits se'm frisen. — Prou ens crèiem, dona,
de Déu poc beneïts quan ens donava
només aquesta filla; però ara
ja veig que hi és de massa fins aquesta,
i que hem estat ben maleïts tenint-la.
Mossota, a fora!

Dida

    El Déu del cel l'ajudi!
No està bé, mon senyor, tan mal tractar-la.

Capulet

   Per què, ma dama seny? Guardeu's la llengua,
gran Pruldència; a garlar amb les comares.

Dida

   No parlo amb traïdoria.

Capulet

    Déu vos guardi!