i no, «orgull, no»; mestressa xica, sigues
o no agraïda, i amb orgull o sense;
però tingues ben llestes les juntures
per anar a l'església de Sant Pere
dijous vinent amb Paris, o he de dur-t'hi
per força a còpia d'arços. Vés-te'n, vés-te'n,
cloròdica, carcassa! lluny, bagatge!
cara groga!
Ep!, ep!, que us torneu boig?
De genolls, mon bon pare, vos ho prego:
amb paciència oïu-me una paraula.
Penja't, drapot novell! rebel coquina!
Et dic que siguis el dijous a església,
o ja mai més no em miris a la cara.
No parlis, no repliquis, no em responguis:
que els dits se'm frisen. — Prou ens crèiem, dona,
de Déu poc beneïts quan ens donava
només aquesta filla; però ara
ja veig que hi és de massa fins aquesta,
i que hem estat ben maleïts tenint-la.
Mossota, a fora!
El Déu del cel l'ajudi!
No està bé, mon senyor, tan mal tractar-la.
Per què, ma dama seny? Guardeu's la llengua,
gran Pruldència; a garlar amb les comares.
No parlo amb traïdoria.
Déu vos guardi!
