Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/111

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Dida

    Què dius?

Julieta

   Molt bé; tens un confort que em meravella.
Vés-te'n dins, i diràs a la senyora,
que havent ofès el pare, só a la cel·la
de fra Llorenç, per confesar-me'n i ésser
absolta.

Dida

    Li ho diré : bona pensada.  (Ix)

Julieta

   Pervers mal esperit! damnada vella!
Quin és més gros pecat, volê'm perjura,
o que maldigui de Romeu la llengua
mateixa, que el preà, sens comparança,
centes de voltes? Vés, vés, consellera;
tu i el meu cor ja seran dos des d'ara.
Vaig a veure si em dôn remei el frare:
si no pot, per morir em basto sola.

(Ix)




FI DE L'ACTE III