Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/113

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ACTE QUART

ESCENA I. — Cel·la de Fra Llorenç

Fra Llorenç i Paris


Fra Llorenç

   Dijous, senyor? És prou ben curt el terme.

Paris

   Mon pare. Capulet així ho desitja,
i no em sento tardà per retenir-lo.

Fra Llorenç

   Segons dieu, vós no sabeu encara
el pensar de la noia: i això trobo
que no és procedir bé; jo no ho aprovo.

Paris

   Com ella plora tant i amb tan desfici
la mort de son cosí, poc m'ha estat lleure
por als col·loquis de l'amor; car Venus
no pot somriure en un casal de llàgrimes.
Per sa banda, el seu pare tem que sigui
peirillós el lliurar-se a tanta pena,
i amb bon seny precipita nostra boda,