Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESCENA I. — Cel·la de Fra Llorenç
Fra Llorenç i Paris
Fra Llorenç
Dijous, senyor? És prou ben curt el terme.
Paris
Mon pare. Capulet així ho desitja,
i no em sento tardà per retenir-lo.
Fra Llorenç
Segons dieu, vós no sabeu encara
el pensar de la noia: i això trobo
que no és procedir bé; jo no ho aprovo.
Paris
Com ella plora tant i amb tan desfici
la mort de son cosí, poc m'ha estat lleure
por als col·loquis de l'amor; car Venus
no pot somriure en un casal de llàgrimes.
Per sa banda, el seu pare tem que sigui
peirillós el lliurar-se a tanta pena,
i amb bon seny precipita nostra boda,
