Vés a cridar Julieta; que es vesteixi; (Ix la dida)
jo me'n vaig «a entretindre el comte Paris : —
doneu-vos pressa; ja lia arribat el nuvi;
pressa, pressa tothom.
Senyoreta! Jem! jem! res: senyoreta!
Julieta! — com un tronc, en so segura: —
Colom meu! corderet! au, dormilega! —
anem prenda! cor meu! senyora núvia!...
Ni així? ni un mot? — Ja pots aprofitar-te'n,
car la propera nit jo t'asseguro
que no dormiràs tant: Déu me perdoni!
Amén. — No he vist jamai son tan pesada!
cal que es desperti, no hi ha més: Julieta!
Senyoreta Julieta! — Com, vestida?
tombada al llit de nou, sens despullar-se?
no hi ha remei, anem, deus despertar-te:
Julieta! senyoreta! senyoreta! —
ai, ai, Déu meu! socors! socors! és morta! —
O mal jorn! així mai jo fos nascuda!
Beure, beure! — Veniu! senyor! senyora!
Quin cridar és aqueix?
Horrible dia!
