Que tot ço que ordenàrem per a festa,
signi, mudant l'ofici, pel sepel·li:
seran els instruments, tristes campanes;
dinar de dol serà el dinar de boda;
càntics planyívols, les cançons de gaudi,
les flors nupcials, per a guarnî un cadàver,
i faci som contrari cada cosa.
Senyors, entreu: — Aneu amb ell, senyora; —
tarnbé vos, senyor Paris; — que es disposin
tots per acompanyar eix bell cadàver
a son enterrament: el cel se us posa
sever per qualque culpa. que no us damni
molt més contrariant ço que Ell disposa.
Ve't ací: ja podem plegar les flautes.
Plegueu-les, bona gent; sí sí, plegueu-les,
puix veieu que és un cas ben de desgràcia.
Sí, ben cert; molt més grat podia ésser.
Músics, músics! Cor joiós, cor joiós! Toqueu cor
joiós, si em voleu bé!
- ↑ Els propis crítics anglesos no han pogut treure l'entrellat dels jocs de mots i al·lusions que emplenen aquest final d'acte. I els traductors, uns han obtat per suprimir-lo; altres per posar-hi el que s'imaginen que hi deu dir; resolent-nos, en la present, a fer versió del que és clareja, però, prescindint del que hem trobat inexplicable.—N. del T.
