Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/129

De Viquitexts
Salta a: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Capulet

   Que tot ço que ordenàrem per a festa,
signi, mudant l'ofici, pel sepel·li:
seran els instruments, tristes campanes;
dinar de dol serà el dinar de boda;
càntics planyívols, les cançons de gaudi,
les flors nupcials, per a guarnî un cadàver,
i faci som contrari cada cosa.

Fra Llorenç

   Senyors, entreu: — Aneu amb ell, senyora; —
tarnbé vos, senyor Paris; — que es disposin
tots per acompanyar eix bell cadàver
a son enterrament: el cel se us posa
sever per qualque culpa. que no us damni
molt més contrariant ço que Ell disposa.

(Ixen Capulet i senyora, Paris i Fra Llorenç)
Primer músic

   Ve't ací: ja podem plegar les flautes.

Dida

   Plegueu-les, bona gent; sí sí, plegueu-les,
puix veieu que és un cas ben de desgràcia.

(Ix la dida)
Primer músic

   Sí, ben cert; molt més grat podia ésser.

Entra Peret[1]


Peret

   Músics, músics! Cor joiós, cor joiós! Toqueu cor
joiós, si em voleu bé!

  1. Els propis crítics anglesos no han pogut treure l'entrellat dels jocs de mots i al·lusions que emplenen aquest final d'acte. I els traductors, uns han obtat per suprimir-lo; altres per posar-hi el que s'imaginen que hi deu dir; resolent-nos, en la present, a fer versió del que és clareja, però, prescindint del que hem trobat inexplicable.—N. del T.