Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/137

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Fra Joan

   Cerquí, per fer viatge amb companyia,
un cert germà descalç de nostre Orde,
que visitant malalts feia aquí estada;
i en topar-lo, la ronda de la vila,
sospitant que hi havia pestilència
en la casa on als dos varen trobar-nos
segellaren les portes, i ens privaren
d'eixir; i per això esdevingué inútil
el meu desig d'anar de pressa a Màntua.

Fra Llorenç

   A Romeu, doncs, qui li dugué la lletra?

Fra Joan

   No la hi poguí enviar, — aquí la porto; —
ni trobí missatger per retornar-vos-la,
car tots tenien por de son contagi.

Fra Llorenç

   Dissortat entrebanc! Per mon sant Orde
que no era cosa de no res la lletra,
ans contenia avisos d'importància;
i el no tindré'ls, pot ser de gran seqüència.
De pressa, fra Joan; vés a cercar-me
un bon parpal, i de seguilda porta'l
a ma cel·la.

Fra Joan

    Germà, vaig a cercar-lo.

{Ix)
Fra Llorenç

   Ara jo al panteó; sol haig d'anar-hi;
ans de tres hores la gentil Julieta,
serà desperta, maleint-me força
de què Romeu ignori aquests successos;
mes jo de nou li escriuré tot a Màntua,
i a ella la tindré closa en ma cel·la
fins que ell vindrà; pobre cadàver viu,
tancat al fons del panteó d'un mort!

{Ix)