Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/139

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



Entren Romeu i Baltasar
amb antorxa, càvec i parpal.


Romeu

   Dóna'm el càvec i el parpal de ferro.
Atén: aquesta lletra, en ser de dia,
fes que a les mans arribi del meu pare.
Dóna'm l'antorxa: per ta vida, et mano,
que enc que sentis o vegis — el que siga —
no t'acostis ni em vulguis interrompre.
Si vinc a eix lloc de mort, és per reveure
la faç de ma senyora, i de passada,
per treure-li del dit, ja sense vida,
un anell molt preciós, que necessito
per cosa que m'afecta: per tal, vés-te'n: —
mes si el recel et fa tornar, sotjant-me
en ço que he de complir, per Déu et juro
que he de rompre't juntura per juntura,
i pel fossar esbargiré els teus membres:
els meus intents, i l'hora, són sinistres;
més ferotges i més inexorables
que tigre amb fam o bramulantes ones.

Baltasar

   Senyor, me n'aniré, i no he d'inquietar-vos.

Romeu

   Amistat provaràs. — Pren eixa bossa;
viu, i prospera: adéu, bon camarada.

Baltasar

   (A part.) Per 'xò mateix m'abscondiré amb cautela:
sos ulls fan pô, i dels seus intents no em fio.

(Es retira}
Romeu

   Ah! detestable pap, horrible ventre
de ia mort, ple del mos millô en la terra!
T'obro per força les podrides barres,
 (Romp les portes del panteó}
i, a despit teu, t'afartaré amb més presa!