Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/31

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Dida

   En bona fe, li puc fixar fins l'hora.

Senyora Capulet

   No té encar catorze anys.

Dida

    Em jugaria
catorze dents, i sols me'n resten quatre,
que encar no té els catorze. Quant hi manca
fins a Pasqua granada?

Senyora Capulet

    Uns quinze dies.

Dida

   Escarsers o parells, quan bé s'escaigui
d'ésser Pasqua vinent, ja nit entrada,
catorze en complirà. Susagna i ella —
pau als cristians! — eren del mateix temps;
Susagna — Déu la té — sens dubte que era
massa bona per mi; mes, com vos deia,
per Pasqua, ja de nit, farà els catorze.
i tant com els farà! prou me'n recordo.
Ja en fa onze d'ençà del terratrèmol,
i la vam desmamar — no puc confondre'l
amb cap altre de l'any, — just aquell dia.
Jo m'havia posat sèver als pits;
vaig asseure'm al ras, allí, a l'ombrívol
del colomar; llavors éreu a Màntua
junts, vós i missenyor —poc me n'oblido;—
doncs, com vos deia: quan tingué a la boca
el mugró enseverat, i va sentir-ne
l'amarg, pobra petita! feia pena
d'enrabiada, colpejant la popa.
Llavors el colomar cridà «tremolo»,
i no calgué altre avís, em podeu creure,
perquè fugis de pressa:
d'això fa onze anys; la noia ja es tenia
dreta ella sola, i, valga'm Déu! voltava
arreu a saltirons, tant, que la vetlla
es va fer mal al front d'entrepussada,