Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ni hi ha res excel·lent en son bon ús,
que fatal no esdevingui per l'abús:
la mateixa virtut, mal aplicada
torna's un vici, i més d'una vegada
el vici per un acte, s'és trobat
per virtut de l'acció dignificat.
Al fons del calze d'eixa flor menuda,
hi ha verí poderós i medicina:
flairant-la, se'ns desvetllen les potències;
i en gustar-la, sentits i cor es moren.
D'eixa faisó, tal com dos reis, acampen
dos contraris en l'home, com en l'herba:
ia gràcia santa, i el voler indòmit;
si el dolent és qui venç, petjant la santa,
prompte un càncer de mort podreix la planta.

Entra Romeu


Romeu

   Bon dia, pare.

Fra Llorenç

    Bo ens el doni Déu!
Qui és que em fa oir tan matinera veu?
Revela, fill, que el cap és excitat,
en dir bon dia al llit tan aviat,
i em penso que ta pressa vol dir prou,
que un destemper ton esperit remou;
o altrament voldrà dir que, aquesta nit,
Romeu encar no ha reposat al llit.

Romeu

   Cert és; mes mon repòs més dolç ha estat.

Fra Llorenç

   Amb Rosalina? Déu perdó el pecat.

Romeu

   Rosalina? No, pare; el nom aquest
l'he oblidat, car per mi és un nom funest.