Vés al contingut

Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Si tant et sents mudat, deus declarar
eixa justa sentència: pot fallar
i pot caure la dona, quan es veu
que homes hi ha d'un esperit tan lleu.

Romeu

 No em reptàveu d'amar-la?

Fra Llorenç

 No, minyó;

de fer-ne un ídol ; d'estimar-la, no.

Romeu

 No em renyeu, per favor: la que amo ara,

torna amor per amor; l'altra, no, pare.

Fra Llorenç

 És que veié que ton amor llegia

de cor, però amb prou feina confegia.
Anem, doncs, capgirell; vos aidaré
per un motiu que pot fer molt de bé.
Qui sap si vostra unió tindrà la sort
de fer amics els enemics a mort.

Romeu

 Anem, de pressa.

Fra Llorenç

 No, espaiet, i amb seny:

que és fàcil caure quan la pressa empeny. (Ixen)


ESCENA IV. — Un carrer.

Entren Benvolio i Mercuci



Mercuci

 On diable deu ésser aqueix Romeu? No ha anat a casa aquesta nit?