Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/62

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Si tant et sents mudat, deus declarar
eixa justa sentència: pot fallar
i pot caure la dona, quan es veu
que homes hi ha d'un esperit tan lleu.

Romeu

   No em reptàveu d'amar-la?

Fra Llorenç

    No, minyó;
de fer-ne un ídol ; d'estimar-la, no.

Romeu

   No em renyeu, per favor: la que amo ara,
torna amor per amor; l'altra, no, pare.

Fra Llorenç

   És que veié que ton amor llegia
de cor, però amb prou feina confegia.
Anem, doncs, capgirell; vos aidaré
per un motiu que pot fer molt de bé.
Qui sap si vostra unió tindrà la sort
de fer amics els enemics a mort.

Romeu

   Anem, de pressa.

Fra Llorenç

    No, espaiet, i amb seny:
que és fàcil caure quan la pressa empeny. (Ixen)


ESCENA IV. — Un carrer.

Entren Benvolio i Mercuci



Mercuci

   On diable deu ésser aqueix Romeu? No ha anat a casa aquesta nit?