Pàgina:Romeu i Julieta (1923).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Mercuci

   Adéu, antiga dama. (Cantant) «Madama, madama, madama.» (Ixen Mercuci i Benvolio)

Dida

   Vagi en nom de Déu! Digueu-me, senyor, qui és aqueix marxantó descarat, tan ple de ses grolleries?

Romeu

   És, dida, un cavaller que s'escolta ell mateix amb molt de gust, i que parla més en un instant de ço que podria fer en un mes.

Dida

   Doncs com parli mal de mi, ja el faré caure, així fos més bigardàs del que és, i vint com ell: i si jo no puc, ja trobaré qui pugui. Coquí, tinyós! Jo no sóc cap de ses meuques; jo no só cap de sos companys de taverna. (A Peret) I tu, fet un badoc, deixant que qualsevol belitre em tracti a son gust.

Peret

   Jo no he vist que cap home us tractés a son gust; altrament, us asseguro que l'arma meva hauria estat prompte a fora; car ningú no em guanya a desembeinar de pressa quan es presenta una baralla bona, i la llei és de ma part.

Dida

   Tan irritada só, Déu me valgui, que tota jo tremolo. Vilà coquí! Bé, cavaller, permeteu-me un mot; i com vos deia, ma senyoreta m'ha manat cerear-vos; ço que m'ha encomanat digués, això m'ho guardo; car vull dir-vos, primer, que si pensàveu aconduir-la all Paradís dels babaus, com se sol dir, seria comportar-se, com se sol dir, amb grolleria. La senyoreta és molt jove encara; i essent així, si amb engany us conduïssiu, verament li oferiríeu ben mala cosa, i us comportaríeu baixament.