Sigui la pesta en vostres dues cases! — Rellamp! que un gos, un gat, un ratolí, una rata, pugui així esguerrinxar mortalment un home! Un no-res, un fanfarró que es bat amb aritmètica! — I per què, dimoni, t'has posat entre els dos? M'ha ferit per dessota del teu braç.
Jo per a bé ho he fet.
Aida'm, Benvolio, a recollir-me on pugui,—
o ací mateix cauré. — Pesta de cases!—
elles han fet de mi menjar de cuques:—
ja l'he ben atrapada, i bona, bona.
Eix cavaller, pròxim parent del príncep,
mon amic vertader, mortal ferida
ha rebuda per mi veient-me l'honra
per les injúries de Tibald tacada,—
d'aqueix Tibald que és cosí meu fa una hora—
O, ma Julieta! ta beutat divina
ha fet de mi un afeminat, i amolla
el bon tremp de l'acer de mon coratge.
Romeu, Romeu, el brau Mercuci és mort!
son gentil esperit ja munta als núvols,
desdenyós massa prompte de la terra!
Eix jorn fatal, molts d'altres en durà;
l'horror comença avui: quan finirà?
