Aquesta pàgina ha estat revisada.
I
En la serra d' Espadá,
Que aixeca als núvols son front
Pera que 'l bese l'albada
En sos primers resplandors,
Aniua tendra coloma
D' ales blanques y bech d' or,
Que gentil la parrupeja,
La parrupeja un colóm.
Es la parella amorosa
De l' africana regió,
Mal abeurada en les aigües
de safareig fanguillós.
Mes huy, resolta y joliva,
Remuntar pensa lo vol
Pera anar á fer niuada
En l' arbre sant del amor,
Y en les ones refrescarse
