Aquesta pàgina ha estat revisada.
103
Rondalles del poble
Fers soldats los acompanyen;
Va el butxí darrer' dels dos,
Que porten ses mans hermoses
Ben esposades al dors.
¡Dauli solta á la parella,
Que son novellets coloms
Y ánsien sos bechs abeurarse
En la clotxa del amor!
Als peus de un tallat apleguen;
Es del suplici lo lloch.
Diu Aliatar al que mana
Ab accent plé de dolçor:
«Bon germá, Deu te illumine;
»¿Podríes fernos un dó?
»Ja que sempre somnïarem
»Viure junyits baix el jou
»Que té enllaçats als esposos,
»Mateunos juntets als dos.»
—«Jove, jove, ¿qué 'm demanes?
»Aliatar: no pot ser, no.
»Be volguera jo complauret,
Complauret en ta dissort.
»Ara van á descapsarte;
»Y quan hatjen fet açó,
»Dende aquell cim de la serra
»Caurá Zenaida en lo fons.»
—«¡No la estimbeu, per ma vida!
