Aquesta pàgina ha estat revisada.
I
Del castell á punta d' alba
Ja lo comte s' en partía.
Va á jurar son rey llegítim
Com és de lley y justicia;
Dèu caballers l' acompanyen
Perque donen fe cumplida;
Van los dèu en negres poltros,
Qui els comana en blanch s' ovira.
Mentre 'l comte ab gentileça
Fa á sos vasalls despedida,
Lo cavall sostenintli un patje
Per la renda que 'l captiva,
No esguarda 'l patje a son amo
Si á la comtesa bonica.
Lo noble d' alló s' adona
Y al estrep son peu arriba.
—«Adeu, mos vasalls y dames,
»Diu montant ab gallardía;
